La Teràpia de Reminiscència (TR) prové dels primers treballs de Butler (1963) sobre la “Revisió de la vida”. És una tècnica que presenta un elevat  potencial terapèutic a la vellesa. 
Des d'el punt de vista de la intervenció cognitiva, la Teràpia de Reminiscència  consisteix en activar o actualitzar sobretot la memòria episòdica de tipus  autobiogràfic del pacient, afavorint un procés de reconeixement i  identificació ja que també treballa capacitats cognitives com l'  atenció focalitzada, el llenguatge expressiu y comprensiu, l'orientació en les  tres esferes, la memòria semàntica y les gnosies.

L'objetiu principal és utilitzar la sala de reminiscències i les seves teràpies com una finalitat terapèutica, pedagògica y d'oci per millorar la qualitat de vida  de les persones amb demència.

OBJETIUS GENERALS:
• “Integrar el terapèutic amb el quotidià”. Estimular records personals  i socials, evocant la seva su memòria autobiogràfica. 

OBJETIUS ESPECÍFICS
1) Estimular cognitivamente l'usuari amb demència, treballant les  diferents capacitats cognitives: memòria, atenció, orientació,  pràxies, etc.
2) Augmentar l'autoestima.
3) Millorar el Funcionament social.
4) Reduir les conductes problemàtiques i deambulacions erràtiques.
5) Millorar la Satisfacció i benestar de pacients amb demència.
6) Reduir la desorientació.
7) Reduir la sintomatologia depressiva.
8) Estimular el Llenguatge i la interacció social.
9) Treballar les capacitats funcionals amb l'adaptació a les activitats  del dia a dia.