La Teràpia de Reminiscència (TR) prové dels primers treballs de Butler (1963) sobre la “Revisió de la vida”. És una tècnica que presenta un elevat
potencial terapèutic a la vellesa.
Des d'el punt de vista de la intervenció cognitiva, la Teràpia de Reminiscència
consisteix en activar o actualitzar sobretot la memòria episòdica de tipus
autobiogràfic del pacient, afavorint un procés de reconeixement i
identificació ja que també treballa capacitats cognitives com l'
atenció focalitzada, el llenguatge expressiu y comprensiu, l'orientació en les
tres esferes, la memòria semàntica y les gnosies.
L'objetiu principal és utilitzar la sala de reminiscències i les seves teràpies com una
finalitat terapèutica, pedagògica y d'oci per millorar la qualitat de vida
de les persones amb demència.
OBJETIUS GENERALS:
• “Integrar el terapèutic amb el quotidià”. Estimular records personals
i socials, evocant la seva su memòria autobiogràfica.
OBJETIUS ESPECÍFICS
1) Estimular cognitivamente l'usuari amb demència, treballant les
diferents capacitats cognitives: memòria, atenció, orientació,
pràxies, etc.
2) Augmentar l'autoestima.
3) Millorar el Funcionament social.
4) Reduir les conductes problemàtiques i deambulacions erràtiques.
5) Millorar la Satisfacció i benestar de pacients amb demència.
6) Reduir la desorientació.
7) Reduir la sintomatologia depressiva.
8) Estimular el Llenguatge i la interacció social.
9) Treballar les capacitats funcionals amb l'adaptació a les activitats
del dia a dia.